L'aigua com a símbol de la fluidesa i la dona com a símbol de l'evolució d'un món que, si és capaç de no posar-li preses ni rescloses a l'evolució de la dona, evoluciona cap a un món nou, un món que en tempr prehistòrics ja va existir i que, amb noves i més evolucionades formes, ha de fer ressorgir la capacitat de la dona per establir una societat més equilibrada, més empàtica,més solidària i més justa. La bellesa dels colors i les formes arrodoneix la bellesa de la dona retratada, i la seva postura recollida i reflexiva, pudorosa però ferma, ens evoca aquest poder femení que es mostra com una falsa fragilitat, un abocament a l'interior que només espera el lliure fluir de la seva liquidesa per alliberar un cabal d'energia creativa.
Gràcies per aquesta aportació en relació a l'obra. Les teves paraules donen en cara més sentit a l'obra mateixa que d'alguna manera reflecteixen molt bé el que he volgut mostrar.
5 comentaris:
I quan sentim que flueix és un moment sublim!
PetonswFindup
La teva pintura sí que flueix.
Gràcies Gemma i Helena!!! Petons
L'aigua com a símbol de la fluidesa i la dona com a símbol de l'evolució d'un món que, si és capaç de no posar-li preses ni rescloses a l'evolució de la dona, evoluciona cap a un món nou, un món que en tempr prehistòrics ja va existir i que, amb noves i més evolucionades formes, ha de fer ressorgir la capacitat de la dona per establir una societat més equilibrada, més empàtica,més solidària i més justa.
La bellesa dels colors i les formes arrodoneix la bellesa de la dona retratada, i la seva postura recollida i reflexiva, pudorosa però ferma, ens evoca aquest poder femení que es mostra com una falsa fragilitat, un abocament a l'interior que només espera el lliure fluir de la seva liquidesa per alliberar un cabal d'energia creativa.
Gràcies per aquesta aportació en relació a l'obra. Les teves paraules donen en cara més sentit a l'obra mateixa que d'alguna manera reflecteixen molt bé el que he volgut mostrar.
Publica un comentari a l'entrada